OVELLA XISQUETA O PALLARESA

Característiques genèriques:

El seu tret distintiu és la capa blanca amb taques negres al voltant dels ulls, les puntes de les orelles, llavis i de manera residual a les extremitats. Actualment en general no tenen banyes, tot i que antigament es donaven casos d’ovelles amb banyes i totalment negres.

Presenta unes aptituds maternals molt desenvolupades que li permeten criar de forma òptima un corder o xai “ternasco” d’excel·lent qualitat.

És una raça rústega, gran caminadora, amb una capacitat de pastoreig molt desenvolupat que li permet aprofitar de forma òptima les pastures fibroses, fins i tot sota la neu. El morro petit li permet aprofitar fins a la base les pastures més dolentes.

El pes viu de l’animal adult és de 30-35 kg per a les femelles i 40-45 kg per als mascles.

El sistema de maneig productiu més utilitzat continua essent l’extensiu tradicional.

Actualment està en perill d’extinció, havent davallat molt els seus efectius.

Origen:

La raça xisqueta prové de l’Ovis aries ibericus. És una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté en un alt grau de puresa, gràcies a l’aïllament geogràfic. Presenta una gran capacitat per subsistir en condicions ambientals extremes, amb escassos recursos vegetals, no assequibles per a altres varietats ovines.

Coneguda també amb el nom de Pallaresa, el seu procés regressiu ha anat paral·lel al despoblament rural i humà dels Pallars, a l’escàs relleu generacional de la ramaderia en general i al canvi, cada cop més accentuat, de les activitats de tipus primari per altres dels sectors secundari i terciari, turisme principalment.

Distribució geogràfica:

Es localitzen principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, però també hi ha alguns ramats al sud de Lleida i a la província d’Osca.

Situació actual:

L’any 1995 la raça xisqueta va ser catalogada com a raça en perill d’extinció.

El nombre d’animals que es poden considerar inclosos en aquest conjunt racial en els dos Pallars i l’Alta Ribagorça es comptabilitza al voltant de 45.000 entre femelles i mascles, si bé podríem estimar que els efectius que són realment de raça pura es situen en un rang entre 15.000 i 20.000 animals.

La majoria d’explotacions són familiars, essent l’edat mitjana del ramader de 51 anys, i hi ha molt poques explotacions que tinguin continuïtat, cosa que fa pensar en les dificultats de la conservació de la raça, si bé el cens s’està mantenint estable els darrers anys.