OVELLA ARANESA

Característiques genèriques:

Aquesta raça està molt emparentada amb l’ovella Tarasconina, que es troba a la zona de l’Arièja i Alts Pirineus.

Individus amb proporcions longilínies i dimorfisme sexual ben definit. La llana generalment és blanca i del tipus entrefí, encara que també hi ha altres varietats. De perfil frontal subconvex; és típica la presència de banyes en ambdós sexes.

El pes dels mascles oscil·len entre els 80 i 100 quilos, mentre que les femelles entre 50 i 70 quilos.

És una raça molt rústica i adaptada a l’orografia del medi on viu, amb fortes pendents, canvis climàtics marcats i oscil·lació del farratge disponible. S’explota en règim semiextensiu per a la producció de carn.

Origen:

L’ovella Aranesa està estretament emparentada amb la seva veïna francesa Tarasconina (Tarasconnaise), pròpia dels Pirineus Centrals (Arièja i Pirenéus Auts), Garona Auta i Gèrs, havent tingut probablement els seus orígens més ancestrals en la raça Merina.

Tarasconina i Aranesa tenen de ben cert un origen comú, però no obstant, el fet de que la Val d’Aran hagi sigut sempre una comarca exportadora de bestiar i no importadora, podria donar peu a suposar-la la forma original de la raça francesa. genètics).

Distribució geogràfica:

Es localitza en diferents zones de la Vall d’Aran, principalment a Les, Bossòst i Salardú.

Situació actual:

El fort procés regressiu experimentat per la ramaderia, sobretot en les darreres dècades, en tota la Vall d’Aran, ha dut aquesta població fins a límits alarmants de desaparició. El seu cens és molt reduït i la necessitat d’instaurar un programa de conservació és fa ineludible.

Els encreuaments amb Xisqueta i Rasa Aragonesa, i fins i tot amb races tan exòtiques com la Suffolk i Berrichon, han estat freqüents.

A la Vall hi ha 64 explotacions, les quals es reparteixen els poc més de 1700 exemplars existents.

La creació a principis de 2004 de l’associació de la raça (ACORA) i la instauració aquest mateix any d’un Programa de Conservació, promogut i finançat pel DARP (Generalitat de Catalunya) i el “Conselh Generau d’Aran”, en col·laboració amb la Facultat de Veterinària de Barcelona, poden ser dos elements de vital importància que ajudin a canviar el signe negatiu d’aquesta tendència.