CABRA BLANCA DE RASQUERA

Característiques genèriques:

Les races de cabres estrictament catalanes són dues: la cabra Catalana, ja extingida, i la cabra de Rasquera. Hi ha una altra raça, la cabra Pirenaica, de la qual en trobem exemplars al llarg dels Pirienus, i la cabra Rossellonesa, de que en queden pocs exemplars a la Catalunya Nord.

El pelatge d’aquesta cabra presenta capes diverses, generalment amb taques negres sobre blanc o totalment blanc cremós, però també es donen exemplars amb pelatge gris blavós, ros o amb la barreja d’ambdós. Acostumen a tenir una línia longitudinal diferenciada per la direcció i textura del pèl. El perfil facial és recte. Les orelles són grosses i caigudes. Mascles i femelles presenten banyes en forma d’espiral estesa endavant o endarrere. Poden presentar arracades, però no barba. El braguer és petit, amb el mugrons grossos, i una pell dura adaptada al medi on pasturen. Les extremitats presenten fortes peülles, de tonalitat clara.

L’alçada és d’uns 70 cm, el pes varia d’entre els 50 i 60 quilos en les femelles i uns 70 en els mascles.

Està molt adaptada al medi en el qual viu, de garriga i sotabosc, i per tant és una raça molt rústega. Es tracta d’un animal molt rústic destinat bàsicament a la producció de cabrits.

Origen:

L’origen i la història d’aquesta agrupació racial és confús, ja que no existeix document escrit que reveli i avali la presència d’aquests animals en aquests paratges, amb anterioritat a la primera meitat del s.XX. Per la seva morfologia i semblança amb les cabres Blanques Celtibèriques de Castelló, Guadalajara i Albacete, la inclouríem en el grup dels descendents del tronc de la Capra prisca.

La cabra de Rasquera li ve el nom del municipi amb aquest mateix nom, ja que és la zona on millor s’ha conservat.

Distribució geogràfica:

La trobem a les comarques de la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Baix Camp, la Terra Alta i el Montsià, però la majoria dels exemplars es troben a les serres de Cardó i Tivissa, i a la Serralada Prelitoral del Baix Camp.

Situació actual:

La situació actual és crítica. Bàsicament el més preocupant per a l’esdevenir de la raça és el reduït nombre de ramaders (12) i l’elevada mitjana d’edat dels mateixos (53 anys), sense tot just relleu generacional (el 80% sense relleu).

No es considera una raça en perill d’extinció.