OVELLA LACUNE

Característiques genèriques:

Destaca per la seva rusticitat i la seva alta producció lletera. Igualment, presenta una excel·lent adaptabilitat per al munyiment mecànic amb una bona conformació de sistema mamari i un 80% d’animals de dos pics d’ejecció de llet en el munyiment, fet que permet obtenir el 80% de la llet com llet de màquina, sense manipulació alguna de la seva mamella. Posseeix una reconeguda qualitat en la producció càrnia, amb l’obtenció de xais amb un alt índex de transformació en menjadora, de molt bona qualitat de la canal. Presenta una bona adaptabilitat a la climatologia i sistemes productius espanyols.

En lactacions estandarditzades a 150 dies s’obtenen produccions de 350 litres. Aquestes produccions són superiors a les registrades en els sistemes típics d’aquesta raça en la seva zona d’origen de 275 litres comercialitzats després de l’deslletament en 165 dies de lactació. No obstant això, hi ha molta variabilitat entre animals, el que determina una clara necessitat treballar per homogeneïtzar aquestes produccions i establir un adequat programa de millora.

Origen:

La Lacaune és una raça d’origen francès, la presència de la raça Lacaune a Espanya data de finals dels anys 80 de l’passat segle, i la introducció es va deure a la necessitat d’incrementar la producció per animal en les explotacions d’oví lleter. El Catàleg oficial de races de bestiar d’Espanya inclou a la raça ovina Lacaune en el Grup de Races de la Unió Europea.

Distribució geogràfica:

Actualmente existen importantes núcleos en Andalucía, Castilla-La Mancha, Navarra, Castilla y León, Extremadura, etc. Mientras que en algunas zonas geográficas, como Castilla-La Mancha y Extremadura, existe una convivencia del Lacaune con razas autóctonas ligadas a determinadas marcas de calidad, en otras comarcas con menor tradición en ovino lechero, como en el caso concreto del Valle de los Pedroches (Córdoba), lo que se ha producido es una nueva implantación de este tipo de ganadería, con sistemas de explotación similares al vacuno lechero, como alternativa a éste.

Situació actual:

Estava estesa per totes les àrees muntanyenques del nord peninsular, però, en l’actualitat, està relegada al Pirineus, principalment aragonès, i està considerada oficialment com raça en perill d’extinció.